Els pensaments són lliures

A més de totes les altres raons, el programari, per natura, no es pot patentar. La lògica dels programes d'ordinador és una combinació d'expressions matemàtiques i verbals i mereix la llibertat de paraula.

Hi ha raons per les quals no tenim patents en cada àrea de fites intel·lectuals. Les patents s'atorguen a motors i fàrmacs, però no per a literatura, música o pintura. En teoria, les oficines de patents no haurien d'atorgar patents per a fòrmules matemàtiques, i no en rebreu una si descubriu un nou element químic o un planeta més llunyà que Plutó. Està bé atorgar un monopoli amb un temps restringit per a algunes coses, però és impossible per a d'altres.

Les patents de programari restringeixen la llibertat d'expressió, i aquesta llibertat és massa important com per a sacrificar-la a "la màfia de les patents" i als grans grups de pressió de la indústria. Hi ha qui diu que el programari és una feina d'enginyers. A la pràctica, el programari és escriptura. Un programa d'ordinador està format per paraules, números i símbols matemàtics. En escriure un programa d'ordinador, ningú no s'hauria de veure restringit per patents, que fan il·legal desenvolupar, d'alguna manera, els pensaments propis.

Tenir patents de programari és tan erroni com expandir el sistema de patents a la literatura. Amb patents en elements de narrativa, no es podria estrenar cap pel·lícula sense haver de verificar abans si hi ha una idea general en l'argument que algú hagi patentat en els últims 20 anys. Per exemple: a primera vista, "Dirty Dancing" i "Titànic" són pel·lícules molt diferents. Però si hi haguessin patents en elements narratius, els creadors de "Dirty Dancing" podrien demandar l'estudi de "Titànic". Ambdues pel·lícules tenen una escena en la que un pobre jove treu a una senyoreta rica d'una festa del seu nivell social per a portar-la a una festa del seu grup, i ella ho gaudeix. "Dirty Dancing" es va estrenar només nou anys abans que "Titànic", pel que qualsevol patent seguiria vigent. Ningú no sap si James Cameron va tenir en ment l'escena de "Dirty Dancing" mentre escribia el guió de "Titànic". Potser Cameron no ha vist mai "Dirty Dancing", però la patent (si existís) es podria fer servir contra seu de tota manera.

Tots aquells juristes que exigeixen agressivament cada cop més patentabilitat haurien de pensar també en el que les patents podrien significar per a la seva professió. Un advocat que escriu un contracte per a solucionar cert problema té una feina similar a la d'un programador. El programador escriu línies de codi de programa que es referencien l'una amb l'altra i que contenen definicions, i així mateix és un contracte. Els advocats són lliures d'escriure qualsevol cosa que solucioni el problema, sempre i quan no estiguin robant res. Els programadors tenen el dret a la mateixa llibertat.

Els periodistes haurien de fer-se la mateixa pregunta. Mentre que la majoria de periodistes entenen que les patents de programari són problemàtiques, encara hi ha qui creu que les patents de programari són necessàries per a protegir els drets dels autors. La feina dels periodistes està protegida pels drets d'autor, com també la feina dels programadors. La feina dels periodistes no està limitada per patents que indiquin com estructurar un article o per patents per a certes frases. Els programadors haurien de tenir la mateixa llibertat que els periodistes.

Tot el que demanem els crítics amb les patents de programari és el que els escriptors i advocats ja donen per fet. No volem robar res, però si creem quelcom de manera absolutament independent, no volem que ningú més vingui i ens robi amb una patent a les mans.

Cliqueu aquí per a veure què vol dir i què no vol dir el terme "màfia de les patents".