La nostra llibertat d'expressió i d'informació estan en perill. Les tecnologies bàsiques per les quals ens comuniquem són, cada vegada més, una qüestió de programari i alguns volen obtenir el control sobre aquestes patentant de manera agressiva.
Internet no hauria tingut ni aproximadament el mateix èxit si els seus conceptes i estàndards bàsics haguessin estat patentats.
Existeix un ampli consens al respecte i fa poc va ser subratllat pel dissenyador de la World Wide Web, Tim Berners-Lee. Durant molt de temps ha estat una regla vigent que estàndards oficials d'internet no han de tenir tecnologies patentades.
Ara, algunes grans corporacions tendeixen a establir conceptes patentats com a estàndards universals.
De certa manera només pretenen recuperar el que van desaprofitar la vegada passada. Per exemple, existeixen algunes controvèrsies sobre les patents de "Sender ID" que Microsoft posseeix sobre els termes jurídics sota el quals Microsoft permetria el seu ús. Alguns van considerar que una primera proposta de llicència de Microsoft va ser dirigida en contra del programari lliure. Microsoft i SAP també van abandonar el CEFACT (Centre for Trade Facilitation and Electronic Business) de les Nacions Unides perquè altres membres no van aprobar la seva proposta de declarar estàndards les tecnologies patentades.
"Simplement, si la tecnologia hagués estat propietària
i per consegüent en el meu poder, mai m'ahuria enlairat. La decisió
de converir la Web en un sistema obertera necessària perquè pogués
ser universal. No es pot proposar que alguna cosa sigui un espai universal i
al mateix temps mantenir-la sota control."
Tim Berners-Lee, dissenyador de la World Wide Web
L'
abril de 2004 Microsoft i Time Warner van adquirir junts una empresa anomenada
ContentGuard i després la Unió Europea va iniciar una investigació.
El problema és que ContentGuard posseeix patents significatives relacionades
amb l'administració de drets digitals (DRM, Digital Rights Management).
DRM és el terme per a tot tipus de mètodes amb els que els editors
de continguts (com per exemple música i pel·lícules) mantenen
el control sobre la distribució d'aquests i poden assegurar una retribució
monetària. Si l'empresa més gran de programari i el conglomerat
més gran de mitjans de comunicació arriben a posseir patents claus
en aquest camp, això podria tenir repercussions fatals en el negoci dels
mitjans de comunicació.
Les patents de programari tindrien repercussions negatives
en la nostra llibertat d'informació i comunicació. Tot
i que la llei no es reformaria per tal que se'ns privés de la llibertat
d'expressió, a la pràctica passaria una cosa que seria molt millor.
Algunes poques de les grans corporacions prendrien el control sobre futurs estàndards
de comunicació i després decidirien quins continguts serien transmesos
mitjançant aquestes tecnologies. És bastant probable que qui posseeixi
la tecnologia de comunicació també formi aliances estretes amb
els conglomerats de mitjans de comunicació, que són els que subministren
la major quantitat de continguts. Finalment, tindríem menys opcions i menys opinions.
Naturalment, les tecnologies antigues lliures de patents
seguirien sent lliures de patents, però es tornarien obsoletes.
Només és qüestió d'uns anys per a que la tecnologia
d'internet avanci significativament respecte a la seva posició actual.
Encara existiria la possibilitat d'informació i comunicació, com
la coneixem avui en dia, però existirien tecnologies molt més
avançades controlades per algunes empreses.
Cliqueu aquí per a llegir per què les
patents de programari tenen repercussions negatives pel mercat de treball i per
l'economia (més enllà del sector de procés electrònic
de dades)