Les propostes legislatives

Els habituals estira-i-arronsa entre les institucions de l'UE han resultat fins ara en tres esborranys diferents de la directiva sobre les patents de programari. El primer i el tercer permetrien les patents de programari, el segon no.

El 20 de febrer de 2002, la Comissió de l'UE va presentar la seva proposta inicial, que legalizaria les patents de programari a l'UE. A primera vista, aquesta proposta d'una "directiva sobre la patentabilitat d'invencions implementades a l'ordinador" semblava permetre només les patents d'invents tècnics controlats per programari, i no dels conceptes de programari. Tot i així, no va diferenciar claramente entre un invent tècnic per sentit comú i la lògica pura de programa. Ho va fer expressament, perquè la intenció era permetre les patents de programari sense reconèixer-ho.

El 24 de setembre de 2003, el Parlament Europeu va acceptar un seguit d'esmenes que, respecte a les patents de programari, van donar un gir de 180 graus a la proposta original de la Comissió de l'UE. La diferència fonamental radica en què el Parlament Europeu va decidir definir molt clarament el que és i el que no és un invent "tècnic" dins del marc de la llei de patents. Per exemple, es va excloure explícitamente de la definició de "tècnic" el processament de dades, mentre que es va establir com requeriment de patentabilitat el control de les forces naturals.

Aquesta proposta del Parlament Europeu no vol dir que el programari no pugui ser patentable mai. Senzillament restringeix l'abast de la patentabilitat als conceptes de programari que tinguin un efecte important al món real. Llavors, l'Oficina Europea de Patents no podria continuar dient que una barra de progrés tenia un "efecte tècnic" degut a que utilitzava de manera més eficient la pantalla d'un ordinador. No seria possible considerar com a tècnic un carret de la compra virtual només perquè existeix alguna comunicació entre uns quants ordinadors. Tot i així, un fre d'automòbil controlat per ordinador continuaria essent patentable, sempre que fos un fre més efectiu, perquè frenar un automòbil implica el control de les forces naturals. I el programari del fre d'automòbil estaria sempre protegit per la llei de drets d'autor.

El Parlament Europeu havia proposat un compromís molt ben definit. Els fabricants i els usuaris de programari estàndard d'ordinador estarien protegits de reclamacions de violació de patents. Un programador que escriu un programa sabrà que tot el que ha escrit li pertany. Tot i així, els invents veritablement tècnics romandrien patentables, en la mateixa mesura en què afectin el control de les forces naturals.

El 18 de maig de 2004, el Consell de l'UE va anunciar un "acord polític" respecte una altra versió de la directiva, molt semblant a la versió de la Comissió de l'UE i que no reflexa la voluntat del Parlament Europeu. Efectivament, el Consell de l'UE va avançar més que la Comissió de l'UE respecte a les anomenades "reclamacions de programa". El grup de traball sobre patents de programari del Consell de l'UE està constituït principalment per persones que pertanyen al món de les patents, aleshores poc sorprèn si reclama una extensió i no una restricció de la patentabilitat. L'acord polític del 18 de maig de 2004 no constituïa encara una aprovació formal per part del Consell de l'UE. No va haver-hi vot formal el 18 de maig de 2004. A més a més, encara que el Consell aprovés la proposta, el Parlament Europeu encara hauria de votar-la.

Si esteu interessats en llegir més sobre les diferents propostes legislatives i el seu significat legal, tenim un suggeriment. Els crítics de patents de programari de la FFII (Fundació per una Infrastructura de Informació Lliure) han produït algun textos que tracten els diferent temes referents a aquestes propostes legislatives.

Cliqueu aquí per a llegir sobre el paper d'alguns membres de l'UE en el procés legislatiu