Linux i programari lliure

Les patents de programari concediran als enemics del Linux i el Programari Lliure ("Open Source") instruments de poder que impedeixen la competència i deixaran en mans d'algunes empreses nord-americanes de programari la infraestructura europea, fent-la així depenent dels productes d'aquestes.

Les patents de programari no afecten exclusivament a Linux i altres programaris lliures, però representen una amenaça molt gran especialment per a ells. El programari lliure té molt èxit en camps en què l'oficina de patents ja ha concedit nombroses patents (per exemple sistemes operatius, tecnologies per a servidors i xarxes, bases de dades i llenguatges de programació). En aquests sectors manegen el mercat les grans corporacions que no pertanyen a la Unió Europea. Aquestes posseeixen un gran nombre de patents i poden utilitzar-les en contra del programari lliure per a defensar els seus monopolis i els seus oligopolis. ("Oligopoli" significa que el mercat pertany a uns pocs.)

L'administració municipal de Munic va ser malentesa en gran part quan va congelar provisionalment el projecte de migració a Linux. Les seves objeccions pel que fa a Linux i patents de programari no es referien en primer lloc a les patents europees existents. Aquestes només indiquen que la concessió de patents és un perill per a Linux, fins que els polítics prohibeixin de manera eficaç les patents de programari. La preocupació real del cap del procés electrònic de dades de Munic era a mig i llarg termini. Ell tem que certes empreses abusin de les patents per a inhibir la força d'innovació i la capacitat competitiva dels dissenyadors de programari lliure.

Salta a la vista que Microsoft esmenta freqüentment les patents quan es tracta de la competència del programari lliure. Només per a l'any 2004 Microsoft va pronosticar la sol·licitud d'unes 3000 patents a tot el món, moltes de les quals a Europa. El juliol de 2004 NewsForge.com va publicar un memoràndum d'un alt càrrec executiu a Hewlett-Packard, un dels fabricants d'ordinadors més grans a nivell mundial. El correu electrònic en qüestió pronosticava que Microsoft "utilitzaria el sistema jurídic per a trencar els programari lliures", però que primer esperaria el resultat del procés de legislació de la Unió Europea respecte a les patents de programari. Aquestes conjectures estaven basades en negociacions de patents creuades, que l'executiu de Hewlett-Packard havia tingut amb Microsoft, i certes clàusules en el contracte en qüestió.

El programari lliure representa una possibilitat històrica que la Unió Europea hauria d'aprofitar, en comptes de sacrificar-la pels interessos de la "màfia de les patents" i els lobbies de les grans empreses. Durant molt temps la infraestructura europea del processament electrònic de dades va dependre en gran part de productes de programari que venien de països no pertanyents a la Unió Europea. Ara que el Linux i altres programaris lliures han demostrat que tenen les capacitats necessàries per a complir inclusivament amb les exigències d'empreses i governs, Europa pot escollir. Companyies nord-americanes juguen un paper important en el programari lliure, però Europa és relativament potent en aquest camp i els usuaris de programari lliure són menys depenents d'un sol proveïdor.

Contràriament al que afirmen les "mafies de patents" i els seus amics polítics, els projectes de programari lliure ja han experimentat els primers atacs de patents. Amenaces jurídiques ja han obligat els dissenyadors de programari lliure a abstenir-se d'oferir certa funcionalitat. Al Wall Street Journal, Microsoft va confirmar que s'havia contactat amb aproximadament 100 companyies de programari, respecte a una iniciativa de "comercialització de llicències de patents" i que entre aquestes també n'hi havia de programari lliure.

L'èxit del programari lliure és la raó per la qual les patents de programari signifiquen una amenaça per a aquest. El fet que el programari lliure sigui gratuït (sota certes condicions), el converteix en una competència perillosa per a les companyies de programari tradicionals. El programari lliure conquereix un segment del mercat i baixa el nivell de preus. Per exemple, l'èxit d'OpenOffice va obligar l'empresa Microsoft a oferir el seu propi producte Office a Tailàndia per més o menys 30 euros. Per aquest preu, és quasi impossible adquirir un llibre sobre Office a Europa. Seria ingenu pensar que Microsoft i altres grans companyies no recorrerien a disputes de patents, en el cas que el programari lliure segueixi tenint efectes dramàtics sobre els seus negocis.

En certa manera, la decisió de la Unió Europea respecte a legalitzar o no les patents de programari és també una decisió entre Microsoft o Linux. Les patents de programari inhibeixen la competència i per això la seva ratificació convertiria en un absurd els processos legals en contra de Microsoft. Microsoft és una empresa molt potent amb molts treballadors amb talent. És molt saludable per a Microsoft experimentar una competència per part del programari lliure ja que aquesta és la millor manera d'assegurar que Microsoft sempre ofereixi programari d'alta qualitat a preus raonables. Pel seu efecte sobre la competència, Linux fins i tot afavoreix als usuaris de Windows. La Unió Europea no hauria de lliurar a Microsoft d'aquesta competència mitjançant una mala legislació.

Cliqueu aquí per a llegir com les patents de programari redueixen el sector del programari a uns pocs proveïdors, a costa de les petites i mitjanes empreses