Apel·lació al Consell de l'UE

A mitjans d'aquesta setmana, el 25 i 26 de novembre, es reunirà el Consell de Competitivitat de l'UE i aviat intentarà aprovar una proposta per la "Directiva sobre la patentabilitat de les invencions implementades en ordinadors", habitualment coneguda com "directiva de patents de programari". El 18 de maig, el Consell va assolir un consens polític sobre un esborrany de la legislació, tanmateix, no va prendre cap decisió formal respecte a la seva ratificació.

Instem els governs dels països membres de l'UE, representats al Consell de l'UE, a oposar-se a l'aprovació de l'esmentada proposta com a "punt A" de l'ordre del dia. En interès d'Europa, una proposta enganyosa, perillosa i democràticament il·legítima com aquesta no s'ha de convertir en el punt de vista comú dels estats membres.

Demanem a tots els administradors de webs que ajudin a evitar la legalització de les patents de programari a la Unió Europea posant un enllaç a la pàgina web de la campanya www.NoSoftwarePatents.com.

L'esborrany de la proposta en questió és enganyós perquè porta els llecs i fins i tot els juristes que no estiguin familiaritzats amb la llei de patents, a creure equivocadament que exclouria el programari de la patentabilitat. En realitat no és més que una recopilació de totes les excuses amb les que el sistema de patents ha estat, durant molts anys, eludint l'article 52 de la Convenció Europea de Patents a l'hora de patentar les idees de programari.

Aquells que diuen que la directiva no permetria les patents de programari tenen una definició del terme "programari" una mica subtil. La millor manera de diferenciar entre les patents de programari i les patents d'aparells controlats per ordinador és: excloent el processament, el manegament i la presentació de la informació, de la definició de la paraula "tècnic" en l'àmbit de la llei de patents; prohibint les patents d'innovacions en el camp del processament de dades; establint el ferm requeriment de què les forces naturals siguin usades per controlar efectes físics més enllà de l'esfera digital.

La legislació en questió conté algunes estipulacions que semblen ser útils si hom interpreta "tècnic" basant-se en el sentit comú. Tot i així, el sistema de patents ha expressat i demostrat anteriorment la seva pròpia definició del terme, que és una que inclou quasi bé tot el que és possible fer amb un ordinador. A més a més, l'article 5 (2) de la proposta legislativa enderroca totes les barreres a la patentabilitat de programari en permetre explícitament les anomenades "exigències de programa".

Les patents de programari són perilloses per l'economia global i, particularment, per l'economia europea. Els legisladors haurien de fer cas a organitzacions amb tan bona reputació com la Deutsche Bank Research, l'Institut Kiel per l'economia mundial i PriceWaterhouseCoopers.

A primera vista, una patent sembla protegir un inventor, però les implicacions actuals poden significar més aviat el contrari en alguns camps. Els drets d'autor serveixen als autors mentre que les patents els priven potencialment de les seves pròpies creacions independents. Els drets d'autor són justos perquè estan a l'abast de tothom d'una forma equitativa. Un règim de patents de programari establiria la llei del més fort i, en el fons, generaria més injustícia que justícia.

Particularment, creiem que les oportunitats econòmiques dels nous estats membres de la Unió Europea estan amenaçades per les patents de programari. A molts desenvolupadors de programari amb talent d'aquests països se'ls hauria de donar una oportunitat justa. La mitjana del cost d'una patent europea està entre els 30.000 i els 50.000 euros, i una empresa necessita un enorme número d'aquestes patents per poder entrar a les negociacions de llicències creuades amb multinacionals que tenen desenes de milers de patents cadascuna.

La decisió política sobre la patentabilitat del programari hauria d'estar basada en el sospesament dels pros i els contres, la lògica econòmica i les consideracions ètiques, no en qualsevol cosa que pugui haver estat la pràctica en el sistema de patents els darrers anys. Mirem cap endevant, no cap endarrera.

Si el Consell de la Unió Europea aprova la proposta legislativa del 18 de maig, ho farà sense legitimitat democràtica. La idea d'una acceptació sense debat i sense votació d'un "punt A" és només per accelerar i simplificar el procés quan hi ha una majoria qualificada. I aquest no és el cas.

Des de l'1 de novembre, segons el Tractat d'Ampliació, ha canviat la manera de comptabilitzar el pes dels vots a l'UE. El nombre de vots de tots els països que donen el seu suport a la proposta legislativa del 18 de maig sumen un total de 216, una mica per sota dels 232 requerits. Esdevindria un més que lamentable precedent per la democràcia europea que el Consell de l'UE aprovés una posició comuna sense tenir els fonaments necessaris.

A més a més, els 216 vots inclouen també els d'Holanda i Alemanya, en contra de la voluntat dels parlaments nacionals d'aquest dos països. L'1 de Juliol, una ampla majoria del Tweede Kamer va aprovar una resolució per la qual el govern Alemany retirava el seu soport a la proposta legislativa en questió. El 21 d'otubre, tots els grups del German Bundestag prengueren una posició similar i van criticar la proposta legislativa del 18 de maig com una legislació que permetria les patents de programari.

Per la innovació i per un mercat de programari competitiu, esperem sincerament que la Unió Europea aprofiti aquesta oportunitat per excloure el programari de la idea de patentabilitat i aconsegueixi un avantatge competitiu essencial en l'era de la informació.