La mentida d'alt nivell

Alguns volen alleujar les preocupacions envers les patents de programari sostenint que únicament serien patentables les invencions principals. Però això no és realista, atès com funciona el sistema de patents.

De poc val el que estableix qualsevol legislació respecte al nivell que ha de tenir un invent per a que sigui patentable. Els requisits es poden establir per llei de la manera més florida i pomposa, i tot i així no tenir cap cap efecte. No hi ha enlloc del món cap llei que permeti explícitament les "patents trivials". En canvi, arreu les atorguen. No és qüestió de legislació. Allò important és el nivell d'execució. Teòricament, les patents trivials no existeixen i ni tan sols la llei de drets d'autor ho protegeix tot (únicament allò que val la pena de ser protegit).

Fins que no hi hagi un canvi fonamental de rumb, el sistema europeu de patents seguirà generant patents sobre idees de baix nivell. Qui sol·licita una patent sempre vol que se li atorgui en base a un concepte el més general i ampli possible. Com més àmplia sigui la patent, més força li donarà en els tractes amb els competidors. Com més alt sigui el nivell del concepte patentat, més específica és la patent, i hi ha menys possibilitats que algú la infringeixi sense adonar-se'n. Per tant, el nivell òptim en termes econòmics d'una idea patentada és complir just el mínim exigible per passar l'exàmen. La tasca dels advocats de patents consisteix en redactar les sol·licituds sobre idees simples de manera pomposa i inflada, per tal d'impressionar l'examinador de patents àdhuc quan no hauria d'ésser així.

Si realment es vol augmentar la qualitat de les patents, s'ha deixar de pensar en elles de manera quantitativa i no inflar-les més. Si els països i les empreses deixen de mesurar el resultat dels seus esforços d'innovació en termes de quantitat de patents, haurem creat un ambient on els examinadors de patents podran concentrar-se en la seva qualitat enlloc de la quantitat. En el cas específic de l'Oficina Europea de Patents, s'hauria de canviar també el seu mètode de finançament, que avui en dia depèn de les taxes de processar la patent.

Fins i tot les patents de programari no trivials tenen un efecte negatiu sobre l'economia d'Europa. Evidentment, quelcom com l'algorisme MP3 per a la compressió de dades musicals és una importantíssima conquesta intel·lectual. Tanmateix, tampoc aquest aconseguiment mereix una protecció amb patents, perquè durant els vint anys de vigència de la patent, és molt probable que una altra persona reinventi, o ho hagi fet ja, el format MP3. No hi ha cap benefici per a la societat en atorgar patents sobre "invents" que s'acabaran fent tard o d'hora.