El procedimient de decisió conjunta de la UE

La UE té tres procediments diferents per aprovar una llei, El que s'aplica a la directiva sobre patents és el procediment de decisió conjunta, per el qual el Parlament Europeu i el Consell de la UE han d'arribar a un acord.

La Comissió de la UE és, termes senzills, la iniciadora i gerent del projecte. La Comissió de la UE redacta i presenta una proposta legislativa. Contràriament al que passa a la majoria de països, no és el parlament el que pren el primer pas. La Comissió de la UE té la seva seu a Brusel·les, i funciona gràcies a funcionaris de la UE. El president de la Comissió de la UE i els comissionaris són escollits pel Consell de la UE amb el vot favorable del Parlament de la UE.

El Parlament de la UE disposa de drets limitats en comparació amb els parlaments nacionals, però amb el procediment de decisió conjunta té més poder que amb altres procediments. Els membres del Parlament Europeu (els "MEPs") són escollits directament pels ciutadans dels països membres. Les eleccions europees més recents foren el mes de juny del 2004. La quantitat de MEPs per països depèn de la mida del país, però no és proporcional. Alemanya, per exemple, que és el país més poblat, s'escolleixen 99 MEPs, per altra banda, a Luxemburg un total de sis. Això implica que hi ha un MEP per cada 800.000 alemanys respecte a sis MEPs per als aproximadament 400.000 habitants de Luxemburg.

El Consell de la UE és la representació dels països membres. Si es compara amb una empresa, el Consell de la UE és com una assemblea d'accionistes quan els seus propietaris es reuneixen per prendre decisions. Els països membres són representats per llurs governs nacionals. El Consell de la UE generalment gaudeix de més poder que el Parlament. Això provoca problemes, també en el procés de la directiva sobre les patents de programari; però, d'una altra manera, els països membres haurien de renunciar més a llur sobirania. Si la UE es convertís plenament en una democràcia parlamentària, estaríem davant d'uns "Estats Units d'Europa"; avui ens trobem a mig camí entre una zona de lliure comerç i un estat únic.

Excepte si hi ha un ampli consens en una proposta legislativa, fent ús del procediment de decisió conjunta, transcorre molt de temps anant entre el Parlament Europeu i el Consell de la UE. La proposta es debat fins a tres cops a cada institució. Sí el primer debat en qualsevol de les institucions no culmina en un consens, hi ha un segon debat en el Parlament Europeu. Si aquest segon dóna a lloc a una posició diferent a una decisió presa pel Consell de la UE en el primer debat, es realitza un segon debat en el Consell de la UE. Si amb això encara no hi ha consens, es succeeix un procediment de reconciliació. Si la reconciliació produeix qualque resultat (cosa que no és gens segura, i pot demorar-se per molt de temps), es realitza un tercer debat, tant al Consell de la UE com al Parlament Europeu, per aprovar el resultat de la reconciliació.

Sembla a primer cop d'ull que el Parlament Europeu i el Consell de la UE són iguals en aquest aspecte, però les coses no són exactament així. La desavantatge per al Parlament Europeu és el segon debat. En aquest segon debat, al Parlament no li és permès proposar cap nova modificació. I per confirmar qualsevol modificació o per rebutjar la proposta legislativa sencera, es necessita la majoria absoluta de tots els membres del parlament en tots dos casos. Amb altres paraules, totes les absències i abstencions recolzen tècnicament la proposta legislativa del Consell de la UE. Llavors, es necessita una majoria molt gran en el Parlament Europeu per a que es pugui aconseguir quelcom en el segon debat.

Feu un clic aquí per llegir les propostes legislatives que s'han fet per a una directiva de les patents de programari